Disseny i Impressió 3D
Creant un Trencaclosques
A l'aula de Tecnologia i Digitalització, els alumnes han dut a terme un projecte innovador i creatiu que combina disseny digital i fabricació amb impressores 3D. La idea principal del projecte era dissenyar i fabricar les peces d'un trencaclosques, amb un desafiament especial: les peces creades per cada alumne havien d'encaixar perfectament amb les dels companys.
- Disseny amb Tinkercad: Els alumnes han utilitzat l’eina de disseny digital Tinkercad per crear les seves peces. Aquesta plataforma els ha permès treballar amb precisió i experimentar amb formes, ajustos i patrons personalitzats. Gràcies a Tinkercad, han pogut visualitzar en 3D com seria la seva creació final abans de fabricar-la.
- Impressió 3D: Després de completar els dissenys, les peces es van imprimir utilitzant una impressora 3D. Aquest procés ha estat especialment emocionant, ja que els estudiants han pogut veure com les seves idees digitals es transformaven en objectes reals i tangibles.
- Prova i Ajust: Amb les peces impreses, els alumnes les han provat per comprovar que encaixaven correctament. En cas necessari, han ajustat els dissenys i repetit el procés, desenvolupant també habilitats de resolució de problemes.
Los nombres de María
En la asignatura de Religión, aprovechando la festividad de Todos los Santos, hemos investigado qué es una advocación y cuáles son las principales advocaciones de la Virgen María. Una advocación de la Virgen María es un nombre o título concreto con el que se venera a la Virgen María dentro de la tradición cristiana. Estas advocaciones destacan algún aspecto particular de su vida, virtudes, apariciones, protección en un momento histórico, o su relación con un lugar geográfico determinado.
Además, cada advocación refleja una dimensión específica de la devoción mariana, como por ejemplo su función de protectora, consoladora, intercesora, o madre espiritual de la humanidad.
Cada grupo-clase ha preparado una presentación colaborativa para conocer más profundamente nuestras tradiciones y festividades relacionadas con la Virgen Maria, qué día se celebra, donde se festeja y qué actividades se hacen en honor a cada virgen que han trabajado.
Potenciar el pensamiento creativo a través del juego
Los alumnos de 2º de la ESO trabajan la creatividad y el pensamiento lateral a través del juego "BlackStories".
El pasado mes de noviembre los alumnos de nuestro centro han podido conocer y jugar a "BlackStories"; un juego que consiste en la resolución de intrigantes misterios un tanto tenebrosos.
Una de sus principales ventajas es que pueden jugar de 2 a 20 jugadores, por lo que ha sido perfecto para llevarlo al aula y, dada su temática, especialmente como actividad para Halloween.
Se trata de resolver el misterio que concierne a una situación un tanto desconcertante y que los alumnos a través de preguntas cerradas deben resolver. Estas podrían haber ocurrido en el mundo real, o casi. Se transmiten de boca a boca entre los aficionados esta clase de leyendas urbanas. A veces todo acaba muy deprisa: dos o tres preguntas y ya estás sobre la pista; pero otras veces una historia aparentemente sencilla se muestra como la más difícil de descifrar. Sin duda, lo más divertido es descifrar las BackStories entre un grupo numeroso y ha hecho que nuestros alumnos conecten con el pensamiento más creativo y, con ello, el pensamiento lateral.
Una vez jugado a través de la oralidad en el aula, nuestros alumnos tuvieron que escribir su propia historia y resolver el misterio.
¿Qué habrán escrito?
¡Os dejamos algunas de las historias más divertidas y rocambolescas de vuestros compañeros!
¿Qué habrá pasado? ¿Se tratará de un crimen o, más bien, de un infortunio?
Qui és Europa? Com som hereus de la Cultura Clàsica
Aquest primer trimestre, els alumnes de l’optativa de Cultura Clàssica vam començar parlant sobre Europa, la creació del continent i l’al·lota que li dona nom.
En primer lloc, vam investigar qui era Europa i com la història de l’art ha explicat aquest mite a través de quadres de diferents pintors i èpoques. Així sabem que Europa va ser una jove princesa que va ser segrestada per Zeus, el déu de l’Olimp.
Després vam conèixer que a l’antiga Grècia els grecs s’unificaven per tenir una mateixa llengua i una mateixa moneda. Actualment, a Europa, també compartim una mateixa moneda que és l’Euro, un nom que deriva de la princesa que dona nom al nostre continent. En aquesta situació d'aprenentatge, vam veure que la moneda és un forma de pagar que no és gens actual i ja s'emprava per comerciar i fer bescanvis en temps dels grecs. Com no podia ser d’altra manera, per completar aquesta situació, cada alumne hem creat la nostra pròpia moneda derivada dels nostres noms: Entus, Fenos, o Larapolis, entre d’altres.
Des de l’antiguitat, la humanitat ha estat una societat inventora i, al llarg de la història, hem vist alguns invents com la màquina de vapor i les portes automàtiques d’Heró d’Alexandria, o Arquímedes, que va inventar el “caragol d’Arquímedes” i va descobrir com mesurar el volum d’un cos.
Els alumnes de l’optativa de Cultura clàssica: Adrián, Alan, Alessandra, Ferran, Joan Lara M., Lara V., Liz i Raul.
Learning from inspiring athletes
Sports and life have a lot in common. Sometimes we win and sometimes we lose, but we can always learn something from it.
The students of 2ndESO have been doing research on inspiring athletes. Here are two examples of their work.
Written by Paula Martinez, Lara Mesquida and Nahuel Iglesias.
Un nuevo club para nuestros alumnos
Para la gente que le guste el deporte, y en especial el fútbol, ya debéis saber que en Ciutadella se ha creado un nuevo club, el Club Esportiu Ciutadella, surgido de la unión entre los antiguos clubs de Atlètic Ciutadella, Sami y Dosa.
Con esta noticia queremos aprovechar para explicaros un poco sobre lo que es un club, como se constituye, sus objetivos,...
Un club es una sociedad fundada por un grupo de personas con intereses comunes y dedicada a actividades de distinta especie, principalmente recreativas, deportivas o culturales.
En el caso de Club Esportiu Ciutadella se dedicará a actividades deportivos.
En todo club tiene que haber:
- Un/a presidente/a, que es la persona que lo representa. Vendría a ser el que manda.
- Un/a vicepresidente/a, que es quien sustituye al presidente en ausencia de éste.
- Un/a tesorero/a, que controla el dinero del club.
- Un/a secretario/a se encarga de controlar de que todo funcione a nivel administrativo.
- Los/las vocales, que no tienen una responsabilidad definida, pero pueden votar en las decisiones del club.
- Socios y socias, que son las personas que están inscritas en el club.
Volviendo a nuestro nuevo club, queremos destacar los siguientes datos:
- Participa en 7 categorías.
- 23 equipos.
- Unos 455 jugadores que visten la camiseta.
- 25 entrenadores.
- 45 ayudantes de entrenador.
- 6 coordinadores
- Su vestimenta oficial es el color granate.
- Utilizan dos campos de fútbol para sus entrenamientos.
Entre nuestras aulas de la ESO,
tenemos a un total de 20 alumnos que pertenecen a este club, para saber quienes son dale al siguiente enlace:
Mètode Científic
Una manera d’investigar fenòmens de la naturalesa. Aquest curs, els alumnes de 2n ESO ens iniciem en l’aprenentatge de la Física i la Química. Al llarg del curs tractarem alguns dels aspectes fonamentals, tant de Física com de Química, per poder continuar posteriorment amb aquestes ciències al llarg de l’ESO o en estudis posteriors.
Una de les primeres coses que hem estudiat i treballat a classe és la manera o el mètode que tenen els científics per a realitzar els seus descobriments o estudis, que no és altra que el MÈTODE CIENTÍFIC.
Aquest mètode, establert per Francis Bacon el s. XVII, es fonamenta en la idea que “el coneixement del món físic no pot procedir més que de l’experiència i l’observació sistemàtica” (Francis Bacon).
Així, va quedar establert el mètode científic: una forma de pensar i treballar que consisteix en intentar comprendre l’estructura del món, contrastant els raonaments amb la realitat mitjançant l’observació i l’experimentació.
El mètode científic consta d’una sèrie de passos a seguir que són els següents:
1. Definir el problema a resoldre
2. Recollir informació i dades
3. Elaborar una hipòtesi
4. Dissenyar un experiment
5. Analitzar els resultats i veure si ja està resolt el problema inicial, o...
6. Elaborar una altra hipòtesi i continuar amb un nou experiment
La proposta de treball que hem fet ha estat plantejar (per equips) diferents experiments per a comprovar la veracitat o no de diverses hipòtesis. Les hipòtesis de les que partim són:
1. La quantitat d’aigua influeix en la germinació i creixement de les plantes
2. La quantitat de llum influeix en la germinació i creixement de les plantes
3. El tipus de substrat influeix en la germinació i creixement de les plantes
4. Les plantes creixen seguint la direcció de la llum
5. El tipus de líquid que utilitzem per regar influeix en la germinació i creixement de les plantes
6. Altres hipòtesis que els alumnes puguin pensar.
Cada equip va escollir una hipòtesi i durant vàries sessions van dissenyar com s’havia de plantejar l’experiment.
Algunes de les qüestions que es van tenir que resoldre són:
- Material necessari
- Necessitat de duplicar l’experiment
- Fer un experiment control
- Etiquetar bé els recipients per l’experiment
- Com dur un control?
- Com anotar les observacions?
- Distingir entre variable depenent i independent
En quant al material necessari, cada grup disposava del mateix tipus de llavors (en aquest cas, llavors de mongeta) i van haver de recollir diversos envasos de iogurt per a sembrar les llavors. La resta de material per als diferents tipus d’experiments (terra o substrats, aigua, material de mesura, safates, etiquetes,....) era problema de cada equip.
CorreCàlcul
"CorreCàlcul" es una emocionante carrera por equipos cooperativos donde los estudiantes de 2n ESO ponen a prueba sus habilidades para resolver operaciones combinadas de fracciones mientras trabajan en equipo y se divierten, a la vez que ofrece los siguientes beneficios:
- Desarrollo del pensamiento lógico-matemático: Resolver operaciones combinadas de fracciones fomenta habilidades como el razonamiento lógico, la atención al detalle y la capacidad de simplificar.
- Fomento del trabajo en equipo: Los estudiantes aprenden a colaborar, dividir tareas y valorar las fortalezas de cada miembro del grupo, desarrollando habilidades sociales y de comunicación.
- Mejor comprensión de fracciones: Al aplicar conceptos matemáticos de forma dinámica, los estudiantes interiorizan el conocimiento y lo practican en un contexto práctico y significativo.
- Promoción del movimiento físico: Correr no solo añade emoción a la actividad, sino que también incorpora ejercicio físico, ayudando a liberar energía y mejorar la concentración.
- Desarrollo de habilidades para la resolución de problemas bajo presión: Al resolver las operaciones mediante una carrera, los estudiantes practican cómo manejar el estrés de forma positiva y efectiva.
En resumen, "CorreCàlcul" es una actividad que transforma el aprendizaje en una experiencia integral, activa y entretenida. 🚀
Història Rosa
Entenem per premsa rosa o del cor aquells mitjans escrits, digitals o programes audiovisuals que tracten la vida privada de les persones conegudes. Aquests mitjans rarament s’interessen per l’àmbit professional de la persona famosa, sinó que posen el focus sobretot en la vida sentimental, els problemes familiars, rareses diverses...
La premsa rosa o del cor és un fenomen modern, però l’interès de la gent per aquest tipus d’assumptes és tan antic com el fet de caminar. El que hem fet des de 2n d’ESO de Socials ha estat buscar a la xarxa algunes notícies del que s’hauria pogut considerar premsa rosa sobre governants de l’època antiga i medieval.
Vegem algunes de les joies que l’alumnat ha pogut trobar:
La reina Elisabet de França i les infidelitats del seu marit
Elisabet era filla del rei de França. Amb 13 anys la van enviar a Anglaterra per casar-se amb el rei anglès Eduard II. Així, Elisabet va esdevenir la reina d’Anglaterra.
Circulaven rumors que el seu marit, Eduard II, era obertament homosexual i mantenia relacions amb els seus ajudants, sobretot amb Piers Gaveston. Això la va portar a distanciar-se d’ell i a buscar consol en nombrosos amants. En aquesta època va ser coneguda com la “Lloba de França”.
Quan Elisabet va iniciar una relació amb Roger Mortimer, personatge molt poderós, els rumors del seu "escandalós" romanç van volar per Europa. Tot això va portar una guerra civil entre Elisabet i el seu amant contra el seu marit, Eduard II, rei d’Anglaterra. La guerra va acabar amb l’assassinat d’Eduard II i la presa del poder per part d’Elisabet i el seu nou espòs, Roger de Mortimer.
Ramsès II: el faraó dels 200 amors i més de 100 fills
Ramsès II va ser un faraó d'Egipte que va regnar entre 1279 aC i 1213 aC. Va tenir més de 200 esposes i concubines, i entre aquestes Nefertari sobresurt com la seva preferida. Va tenir més de 100 fills; 52 fills barons i 50 filles, reconeguts. Va viure fins als 90 anys. També va deixar un llegat monumental amb temples com el d'Abu Simbel.
Enric VIII d’Anglaterra
Una de les principals tasques d’un rei medieval era tenir un fill mascle per poder assegurar la successió del tron.
Enric VIII, rei d’Anglaterra (1509-1547), es va casar amb la filla dels reis d’Espanya, Catalina d’Aragó, però el fill baró no arribava després de tenir una filla i molts d’avortaments. Per aquest motiu va demanar al papa el divorci amb Catalina, però el Papa s’hi va negar. Aleshores, Enric VIII es va declarar “Papa” de l'Església anglesa i va tallar relacions amb Roma. Així, el permís per divorciar-se seria cosa seva.
Des del 1533, en què es va divorciar de Catalina, fins a la seva mort, el 1547, Enric VIII va tenir cinc dones més. La segona, Ana Bolena, com que no donava cap fill mascle, va ser acusada falsament de ser infidel i va morir decapitada juntament amb cinc suposats amants. De les altres tres, una seria executada per “adulteri”, una altra va morir de malaltia i l’altra va ser prou llesta per acceptar el divorci quan el rei li ho va proposar.
Finalment, la darrera esposa fou Catalina Parr. En aquest punt, Enric VIII ja era vell i estava malalt i no varen tenir cap fill. La tasca de la darrera reina fou reconciliar el fill i les dues filles d’Enric VIII amb el seu pare i preparar el terreny perquè heretessin el tron. Els altres nombrosos fills i filles que va tenir Enric VIII, en total, o varen néixer morts o varen morir poc després del part.
Sultà Mulay Ismaíl
Va ser un sultà del Marroc de la dinastia alauita entre 1672 i 1727. Va ser un governant guerrer i amb fama de cruel. Era conegut pel sobrenom “Safaq Adimaa”, el que té set de sang.
Va ser famós també per tenir entre 800 i 1000 fills i filles, ja que tenia un extens harem d’unes 500 esposes i concubines en el seu fastuós Palau a la ciutat de Mequinez.
Va morir l’any 1727 amb 82 anys i després de 55 anys de regnat.
“El Català ens enamora”
Quan era petit, a l’escola estudiàvem totes les matèries en castellà. Corrien els anys vuitanta i el nostre català era ple de castellanismes que actualment farien riure més d’un. Molts de nosaltres no havíem sentit mai paraules tan quotidianes avui dia com “bústia”, “cendrer”, “pernil” o, fins i tot, “llauna”. Del llapis en dèiem “lapis”, i eren encara més comuns i estesos que ara barbarismes com “pasillo”, “botiquín” o “almacén”. Si més no, l’arribada de TV3 a una televisió en què fins al moment només hi havia hagut dos canals, suposava de sobte passar d’una oferta cent per cent en castellà a una altra en què el català representava ni més ni menys (poca broma) que un terç de la quota de pantalla. Després de dècades de franquisme, en què l’ús de la llengua pròpia havia quedat relegada a l’àmbit familiar i privat, de sobte començava un il·lusionant procés de normalització lingüística que buscava ampliar-ne la presència en àmbits en què durant tants anys se n’havia prohibit l’ús, com eren l’administració pública, l’educació i, com ja hem dit, els mitjans de comunicació. En arribar a l’institut ens vam començar a apropar a les matemàtiques, la història o la biologia per primer cop en català. Cada cop era més normal rebre notificacions de l’ajuntament o llegir fulletons de propaganda en la nostra llengua. I alhora, s’impulsaven polítiques per augmentar el paisatge lingüístic i l’etiquetatge en un estàndard que s’anava revitalitzant a passes de gegant. Semblava que era només qüestió de temps que el català gaudís d’una salut similar a la del castellà.
Avui dia, tot i les discussions vigents al voltant de si el català ha de ser un requisit o bé un mèrit pel que fa a l’accés a determinades places públiques, o a pesar dels debats sobre quin percentatge de matèries cal impartir en català a les escoles (al costat del castellà i l’anglès), ningú no es planteja que es pogués tornar a fer fora el català ni de l’administració ni de l’àmbit acadèmic. Si més no, val a dir que hem patit un retrocés important pel que fa a la seva presència en els mitjans de comunicació, especialment a la televisió. L’oferta de canals ha passat de tres a més d’un centenar, de manera que si la possibilitat de posar un canal en català als anys vuitanta era (dèiem) d’una entre tres, ara resulta més aviat remota. I l’oferta de dibuixos, sèries i pel·lícules en català representa un percentatge també ínfim en les plataformes que han anat apareixent, com ara Netflix, HBO o Disney, entre d’altres. Així, el que havíem guanyat amb tant d’esforç per un costat, ara ho estem perdent ràpidament per un altre. El nostre jovent mira molt poca tele en català. I a això cal sumar-hi l’enorme presència de l’anglès en el món d’Internet i les xarxes socials. Uns barbarismes s’han erradicat, però el ritme en què n’apareixen d’altres, ara molts d’ells procedents de la llengua anglesa, és tan alt que la tasca de normalització segueix essent, més que mai, molt necessària. Sentim els alumnes parlar del seu aspecte en termes de “look” o “outfit”. Ja no és que diguin “tio” en lloc de “company”, ara tot és “bro” això, “bro” allò. Han passat d’enamorar-se d’algú de la classe a tenir-hi un “crush”. I entre els comentaris “random” que se senten a les aules, paraules com “chill”, “hype”, “cringe”, “drip” o “make up” estan, sense que ens n’adonem, a l’ordre del dia.
És en aquest context que amb els dos grups de 2n d’ESO d’enguany ens hem resolt a canviar l’examen del final de la unitat de barbarismes per l’elaboració d’una campanya contra aquests i a favor d’un bon ús del català a les aules. Així, hem començat per recopilar castellanismes i anglicismes que utilitzem sovint en l’àmbit escolar per després dissenyar i portar a terme una campanya publicitària que pogués contribuir d’una forma real al procés de normalització lingüística a la nostra escola. El resultat són els anuncis (no cal que en diguem “spots”) que podeu veure en els següents enllaços (no en diguem “links”). Esperem, de veritat, que “us enamorin”.