Entenem per premsa rosa o del cor aquells mitjans escrits, digitals o programes audiovisuals que tracten la vida privada de les persones conegudes. Aquests mitjans rarament s’interessen per l’àmbit professional de la persona famosa, sinó que posen el focus sobretot en la vida sentimental, els problemes familiars, rareses diverses...

La premsa rosa o del cor és un fenomen modern, però l’interès de la gent per aquest tipus d’assumptes és tan antic com el fet de caminar. El que hem fet des de 2n d’ESO de Socials ha estat buscar a la xarxa algunes notícies del que s’hauria pogut considerar premsa rosa sobre governants de l’època antiga i medieval. 

Vegem algunes de les joies que l’alumnat ha pogut trobar:

La reina Elisabet de França i les infidelitats del seu marit

Elisabet era filla del rei de França. Amb 13 anys la van enviar a Anglaterra per casar-se amb el rei anglès Eduard II. Així, Elisabet va esdevenir la reina d’Anglaterra.

Circulaven rumors que el seu marit, Eduard II, era obertament homosexual i mantenia relacions amb els seus ajudants, sobretot amb Piers Gaveston. Això la va portar a distanciar-se d’ell i a buscar consol en nombrosos amants. En aquesta època va ser coneguda com la “Lloba de França”.

Quan Elisabet va iniciar una relació amb Roger Mortimer, personatge molt poderós, els rumors del seu "escandalós" romanç van volar per Europa. Tot això va portar una guerra civil entre Elisabet i el seu amant contra el seu marit, Eduard II, rei d’Anglaterra. La guerra va acabar amb l’assassinat d’Eduard II i la presa del poder per part d’Elisabet i el seu nou espòs, Roger de Mortimer.

Ramsès II: el faraó dels 200 amors i més de 100 fills

Ramsès II va ser un faraó d'Egipte que va regnar entre 1279 aC i 1213 aC. Va tenir més de 200 esposes i concubines, i entre aquestes Nefertari sobresurt com la seva preferida. Va tenir més de 100 fills; 52 fills barons i 50 filles, reconeguts. Va viure fins als 90 anys. També va deixar un llegat monumental amb temples com el d'Abu Simbel. 

Enric VIII d’Anglaterra

Una de les principals tasques d’un rei medieval era tenir un fill mascle per poder assegurar la successió del tron.

Enric VIII, rei d’Anglaterra (1509-1547), es va casar amb la filla dels reis d’Espanya, Catalina d’Aragó, però el fill baró no arribava després de tenir una filla i molts d’avortaments. Per aquest motiu va demanar al papa el divorci amb Catalina, però el Papa s’hi va negar. Aleshores, Enric VIII es va declarar “Papa” de l'Església anglesa i va tallar relacions amb Roma. Així, el permís per divorciar-se seria cosa seva.

Des del 1533, en què es va divorciar de Catalina, fins a la seva mort, el 1547, Enric VIII va tenir cinc dones més. La segona, Ana Bolena, com que no donava cap fill mascle, va ser acusada falsament de ser infidel i va morir decapitada juntament amb cinc suposats amants. De les altres tres, una seria executada per “adulteri”, una altra va morir de malaltia i l’altra va ser prou llesta per acceptar el divorci quan el rei li ho va proposar. 

Finalment, la darrera esposa fou Catalina Parr. En aquest punt, Enric VIII ja era vell i estava malalt i no varen tenir cap fill. La tasca de la darrera reina fou reconciliar el fill i les dues filles d’Enric VIII amb el seu pare i preparar el terreny perquè heretessin el tron. Els altres nombrosos fills i filles que va tenir Enric VIII, en total, o varen néixer morts o varen morir poc després del part.

Sultà Mulay Ismaíl

Va ser un sultà del Marroc de la dinastia alauita entre 1672 i 1727. Va ser un governant guerrer i amb fama de cruel. Era conegut pel sobrenom “Safaq Adimaa”, el que té set de sang.

Va ser famós també per tenir entre 800 i 1000 fills i filles, ja que tenia un extens harem d’unes 500 esposes i concubines en el seu fastuós Palau a la ciutat de Mequinez.

Va morir l’any 1727 amb 82 anys i després de 55 anys de regnat.